Cristina Morales, Premi Nacional de Narrativa 2019 per la novel·la «Lectura fácil»

Lectura fácil (Anagrama, 2018) narra la història de quatre dones amb vincles familiars i origen comú amb diversos graus de discapacitat intel·lectual que comparteixen un pis tutelat a Barcelona.

Segons el jurat, el llibre, que ja va guanyar el premi Herralde, és una “proposta radical i original que no compta amb una tradició anterior en la literatura espanyola i que destaca per la recreació de l’oralitat, uns personatges extraordinaris i la lectura del context polític en el qual es desenvolupa”.
Les protagonistes de l’obra són la Nati, la Patri, la Marga i l’Àngels. Són parentes, tenen diversos graus del que l’Administració i la medicina consideren «discapacitat intel·lectual» i comparteixen un pis tutelat. Han passat bona part de les seves vides en RUDIS i CRUDIS (residències urbanes i rurals per a persones amb discapacitat intel·lectual). Però abans de res són dones amb una extraordinària capacitat per enfrontar-se a les condicions de dominació que els ha tocat patir. La seva és la Barcelona opressiva i bastarda: la ciutat de les okupes, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, els ateneus anarquistes i l’art políticament correcte. Aquesta és una novel·la radical en les seves idees, en la seva forma i en el seu llenguatge. Una novel·la-crit, una novel·la politizadora que creua veus i textos: un fanzine que posa en escac el sistema neoliberal, les actes d’una assemblea llibertària, les declaracions davant un jutjat que pretén esterilitzar forçosament a una de les protagonistes, la novel·la autobiogràfica que escriu una d’elles amb la tècnica de la Lectura Fàcil… Aquest llibre és un camp de batalla: contra l’heteropatriarcat monògam i blanc, contra la retòrica institucional i capitalista, contra l’activisme que utilitza les vestidures de «l’alternatiu» per apuntalar l’statu quo. Però és també una novel·la que celebra el cos i la sexualitat, el desig …
Us recomanem la seva lectura.

Posted in:

Deja un comentario